AQUEST ÉS UN ESPAI PACIFISTA
Contrari a tota mena de violència.
Clama per la pau entre persones i entre pobles i nacions.
LA CORRUPCIÓ
No és agradable parlar-ne, però necessari.
Per a poder-la canviar, la realitat s'ha de mirar.
És un problema que afecta a totes les institucions i a la societat en general.
Governs, política, burocràcia, sistema judicial, empreses, multinacionals, sanitat, educació, banca...
Comentarem amb més deteniment algunes d'elles.
LA CORRUPCIÓ MÉS GREU ÉS LA INSTITUCIONALITZADA
No es refereix únicament a cometre actes il·lícits greus: suborn, malversació, frau... L'origen de les pitjors corrupcions està en: des d'una posició oficial, com a representants de l'estat tot poderós, per acció o per omissió exercir ús i abús de poder, per a conservar o per aconseguir avantatges personals.
CORRUPCIÓ INSTITUCIONAL
Petites, grans o enormes, les corrupcions abunden.
Interpersonals i en l'administració, des dels ajuntaments a la Generalitat, al Gobierno de España, la UE, la ONU, les ONG, l'Església... per tot arreu. Els noticiaris en van plens... tots ho sabem.
LA CORRUPCIÓ POLÍTICA
És un fenomen complex i destructiu que implica l'ús de càrrecs públics per a beneficis privats.
Es manifesta en diverses formes i té conseqüències profundes en les societats on està present.
És un obstacle greu per al desenvolupament i el benestar de tota la població.
Implica milers, milions d'enginyers, científics, honrats treballadors, honorables ciutadans...
dedicats a construir armes cada vegada més letals... a un cost de molts milions d'euros, que s'han usat i es continuen usant per a destruir l'habitat de milions de persones, ferir-los matar-los... ocupar els seus territoris, robar-los... El nivell d'hipocresia imperant en tots els àmbits de la societat és estratosfèric.
Van treballar en fabricar la primera bomba atòmica 130.000 persones,
Va costar uns 2.000 milions de dòlars. Va matar unes 250.000 persones. Això, perfectament legal, és corrupte, violent, irracional, immoral. Aplicable a totes les guerres i altres barbaritats.
Està passant a Ucraïna, Palestina, Sudan, etc. A un lloc o altra, no paren mai.
La guerra és la corrupció suprema.
CORRUPCIÓ DELS CIENTÍFICS
Molt d'ells per diners es venen, es justifiquen i treballen per a qui els paga.
Consideren com es poden utilitzar els seus descobriments i invencions? Quan dissenyen armes variades, són conscients del mal terrible que causaran?, de les conseqüències nefastes per a la humanitat? Dormen tranquils? Corrupció, falsificació, perversió, degradació... el diner ho compra tot?
La immensa alienació col·lectiva que es viu en la societat moderna és molt preocupant.
El Déu-diners: tenir, poder, privilegis... tot ho justifica.
Han tingut un paper crucial en l'encobriment dels efectes nocius del tabac durant dècades.
És un clar exemple de ben pagada i sostinguda corrupció, absolutament criminal.
Criminals multimilionaris menant vides de luxe i potser encara invertint en fons voltor.
TOT ESTÀ A LA VISTA
Els neonazis, públicament venen un tòxic que mata lentament.
Els fumadors, tot i avisats que fumar mata, ho continuen fent.
També els enormes guanys de bancs i multinacionals,
Mentrestant, el turisme es multiplica, els creureristes augmenten, el nombre de rics creix...
i també el de migrants, víctimes d'abusos i violència, miserables i morts de gana...
Els antics tirans intentaven dissimular o amagar els seus crims.
Ara ens els mostren a tota pantalla.
CORRUPCIÓ EN EL "SISTEMA DE SALUT"
Està arrelada en cada nivell de l'administració sanitària.
De manera similar al cas del tabac, ens enfrontem a una corrupció endèmica i monumental que està afectant la vida de milions de persones. Sovint els metges i els hospitals, formats-desinformats-manipulats per les farmacèutiques, són cecs aplicadors de protocols dubtosos i venedors automàtics de medicaments igualment dubtosos, d'elles, alguns reben subvencions i accepten regals.
La sobremedicació mata centenars de milers de persones cada any.
Les farmacèutiques inventen i creen malalties?
No busquen curar-les ans mantenir-les, a fi de fidelitzar al consumidor i maximitzar beneficis?
Què va ser/és realment la Covid?, el colesterol? i altres...
Realitats? enganys? estafes? negoci a sac? experiment social?, potser mai ho sabrem.
als grans corruptes, abusadors i criminals, sovint estan convençuts de tenir raó i justificació humana:
O justificació divina: "Actuo per delegació del Sant Estat, o de Déu",
En favor de la família, la pàtria, la religió, la ideologia... No incompleixo cap llei, segueixo les normes del capitalisme, per tots admeses. Si em queixés tindria problemes, qui qüestiona és castigat.
Tanmateix, la història mostra que les reformes i els canvis importants, sovint sorgeixen precisament d'aquells que tenen el coratge de qüestionar i desafiar les normes. La lluita contra la conformitat i la repressió del pensament crític és bàsic per al progrés social, polític, científic i cultural.
EL DÉU-DINERS TAPA BOQUES
Molts treballadors, industrials, buròcrates... també es repeteixen:
"Si aquesta cosa dubtosa o potser horrible no la fes jo, igualment la faria un altre"
Si endemés tinc seguretat laboral, potser poca feina, poder sobre els subalterns i classes més baixes, oportunitats de promoció, salari suculent, moltes vacances, precoç i bona jubilació... fantàstic!
moral o ètica de les seves decisions... en el profund, això cadascú ho sap i li passa factura.
perjudica a tota la societat; el comportament negatiu es perpetua i s'expandeix. Per contra:
La indispensable administració de tota societat, hauria d'estar radicalment al servei dels ciutadans.
Massa sovint no és així.
L'amagada o evident corrupció de molts funcionaris és un problema.
Molts d'ells, cada mes reben un substanciós salari i això és l'únic que realment els importa.
Segurament hi ha molts honrats funcionaris que fan correctament la seva feina.
Però altres, probablement també molts, tenen greus mancances, fonamentades en saber-se una casta superior: ja que, a la piràmide social ells estan per sobre i el ciutadà ras forçosament en depèn.
Això facilita la prepotència, deixadesa de funcions, amiguismes... Solen tenir addicció al poder, als diners, comoditats, luxes i privilegis... coses sagrades, que a tot preu malden per conservar.
No se senten com el comú dels mortals, sinó part d'una casta superior:
"Soc millor, més intel·ligent, més hàbil, he guanyat oposicions... mereixo els meus privilegis".
TOTS HO SABEM
Hi ha molts paràsits que, amb poca feina i sous esplèndids, no fan gran cosa o res de profit.
El funcionari que, tot i rebre un bon sou cada mes i gaudir de nombrosos privilegis, no compleix amb les seves obligacions laborals, està exercint una forma de corrupció. S'anomena "corrupció passiva", "corrupció per negligència" o "deixadesa de funcions". Cosa que afecta l'eficiència i la qualitat dels serveis públics i erosiona la confiança en les institucions governamentals. Això abunda.
No veuen el que no volen veure, diuen el que cal dir, no escolten el que no els convé escoltar.
Que és pràcticament impossible influir en les grans institucions llunyanes.
Com les que es citen més avall.
Que gastar gaire estona a criticar-les és perdre el temps.
La corrupció, abús de poder o deixadesa de funcions internacional, ens queda del tot fora de l'abast.
Aquest és l'únic camí per a poder generar responsabilitat i millores.
SABEM
Que petits i grans corruptes, han accedit a un modus vivendi que els hi dona poder i privilegis. Si convé inventen ocupacions o problemes burocràtics a fi de justificar la pròpia existència. Són una casta que viu arrapada al càrrec... Per conservar-lo es protegeixen els uns als altres aferrissadament.
En les oposicions per entrar de funcionaris, per unes poques places es presenten milers d'aspirants a la casta privilegiada, a la maquinària que fa funcionar-disfuncionar la societat. Una vegada obtingut el lloc, tastada la mel del poder i dels privilegis, tot s'hi val per a conservar-los... i escalar en la jerarquia.
Sempre obedients i submisos a les normes i a les jerarquies superiors.Corrupció, corporativisme, amiguisme, nepotisme... des de temps pretèrits, són segurament un fenomen estructural en la majoria de les societats humanes. L'afluència de candidats àvids ho demostra.
SABEM
Que buròcrates, policies, polítics, jutges... tenen el deure ètic i moral de treballar per al bé comú.
Sempre respectant i defensant els drets fonamentals de les persones. Aquesta és la teoria. Tanmateix, és evident que totes les administracions internacionals, nacionals i locals, presenten greus deficiències, que convindria corregir. Cosa infinitament més fàcil de dir que de fer, ja que l'estructura jeràrquica, el corporativisme, i sovint les lleis, fetes a la seva mida, els protegeixen.
Com més baixa està una persona en l'escala social, com menys recursos econòmics posseeix, més pateix l'abús i la indefensió. Afirmen que tots som iguals davant la llei. És absolutament fals.
CORRUPCIÓ A L'ESPORT
També es toca el tema a altres llocs.
Aquesta no mata directament ningú, però present està... genera conformitat i submissió.
Contribueix poderosament a la degradació de les masses humanes.
Capaces de desplaçar-se milers de kilòmetres per veure un partit.
Incapaces de sortir al carrer per protestar contra barbaritats, injustícies, genocidis, guerres...
Incapaces de defensar seguidament i amb fermesa coses bàsiques que els afecten directament.
La societat està immersa en una alienació col·lectiva que afecta a totes les generacions.
INDEFENSIÓ
EL PODER ES PROTEGEIX, JUSTIFICA, ENCOBREIX I PERDONA A SI MATEIX
És reticent al canvi, obedient als superiors i conservador per naturalesa.
Els petits o grans funcionaris que parasiten el cos social, els que fan funcionar estats opressors, els enginyers que dissenyen armes letals, els obrers que les fabriquen etc... es consideren persones honorables, potser creients i mereixedores "d'anar al cel"... o si més no de gaudir el cel a la terra.
La magnitud i arrelament d'aquesta alienació és impressionant.
Els humans, som animals racionals?
La por, l'odi, inconsciència, ignorància, vanitat, cobdícia... solen eclipsar el pensament racional. Ens deixem portar per prejudicis i estereotips. Continuem explotant al altres i al planeta, matant-nos en guerres... Cap animal és tant cruel com els humans. Falta a crits racionalitat, personal i col·lectiva.
Racionalitat és equilibrar, harmonitzar intel·ligència, sentiment i conducta.
PER TOT AIXÒ, CAL UN GRAN REINICI
UN GRAN RESET
Individual i col·lectiu.
Paradoxalment, la Revolució només pot arribar des del poder.
Quan aquest evolucioni si és que mai ho fa, o la necessitat l'obliga.
Malauradament, "el poble" no està capacitat per a fer-la. Ho demostra tots els intents fallits, quan els "revolucionaris" esdevenen dictadors. Per això es diu que el poder corromp i que el poder absolut corromp absolutament. Ho demostra l'aclaparadora alienació col·lectiva... i quan no la repressió física, violència policial, acusacions falses, detencions arbitràries, judicis farsa... Els governs controlen les activitats dels ciutadans de manera més eficaç que mai, creant una atmosfera de por i autocensura.
NECESSITEM
OBRIR ELS ULLS, EL COR I LES MANS
elevar l'esperit
Falta evolució humana fonamental.
La implementació d'una nova ètica, basada en principis ecosòfics, és essencial per a la supervivència i el benestar. Hauria de ser integrada en l'ensenyament, les polítiques públiques, les pràctiques empresarials... en tots els àmbits de la vida quotidiana.
practicar-los comença cada dia en cadascú.
Tant que possible, resistir als abusos del poder, és un deure moral.
Si et trobes en posició de poder, tens el deure moral d'exercir-lo al servei dels altres.
Qui no compleix amb el seu deure moral, funcionari o no, generalment perd la confiança i el respecte dels altres. Això afecta les seves relacions personals i professionals. També causa, conscients o subconscients, sentiments de culpabilitat i remordiments a la persona, especialment si les seves accions han causat perjudici a altres. Tot i que hi ha abundants personalitats psicòpates, que són immunes.
Quan moltes persones no compleixen amb els seus deures morals, especialment si són els que haurien de donar exemple: buròcrates, polítics, policies, jutges, clergues, reis, presidents, papes... els ciutadans perden la confiança en les institucions, amb perilloses conseqüències.
Entre elles una degradació creixent de la moral col·lectiva.
Aquí es troba l'anomenada civilització occidental i de retruc totes les altres.
Tot avenç o retrocés en l'àmbit personal, incideix en l'entorn i en la societat.
PER TOT AIXÒ I MÉS, CAL UN GRAN REINICI
Personal i col·lectiu.
De grat o per força, per bé o per mal, arribarà.
Ens trobem en un punt crític, oscil·lant entre la utopia i la distopia.
són resultat de circumstàncies històriques, econòmiques, socials, religioses?
O és que la naturalesa humana és intrínsecament violenta?
VOLEM PENSAR QUE NO
Per coherència he de citar el meu cas personal.
El 1986 vaig iniciar Rocaviva, un laberint de corriols vorejat de centenars de roques treballades. Després de ser assetjat durant 27 anys per un pastor de cabres, esgotat i malalt vaig haver-ne de fugir. Així és com vaig ser expulsat de casa meva i de l'obra. No havent-se fet justícia i persistint l'amenaça no hi he pogut tornar; ni, vist com va tot, cap esperança tinc de poder-ho fer. La meva situació és d'indefensió total i el dany enorme, a l'obra i a mi mateix.
A la pràctica, els delinqüents han estat premiats i la víctima castigada.
Per més explicacions> Xarxa de blogs> El meu blog> Vandalismes> Testimonis.
Ni en l'àmbit personal ni en el social els humans estan perpètuament en guerra.
Hi ha exemples de comunitats que han après a resoldre els conflictes pacíficament.
Es tracta de canviar els patrons de corrupció, inconsciència-ignorància-violència...
promocionant l'honradesa, conscienciació, saviesa, pacificació...
DES D'AQUÍ ES LABORA PER REALITZAR LA UTOPIA
Per escampar bones llavors confiant, que tard o d'hora trobin terra fèrtil.
UNA EVIDÈNCIA
En la que cal insistir.
FINS QUE ES REALITZEN
Xarxa de blogs> El Govern dels Savis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada