Un dels elements rellevants en un "Gran Reset" és l'administració.
La necessitat de "resetejar-la".
ELS FUNCIONARIS
La indispensable administració de tota societat, hauria d'estar radicalment al servei dels ciutadans.
Massa sovint no és així.
L'AMAGADA O EVIDENT CORRUPCIÓ DE MOLTS FUNCIONARIS ÉS UN PROBLEMA
Un aspecte endèmic de la humanitat que no es pot obviar.
TOTS HO SABEM
Hi ha molts paràsits que, amb poca feina i sous esplèndids, no fan gran cosa o res de profit.
La corrupció, no es refereix únicament a cometre actes il·lícits greus: suborn, malversació, frau... L'origen de les corrupcions està en: des d'una posició oficial, com a representants de l'estat tot poderós, per acció o per omissió exercir ús i abús de poder, per conservar o per aconseguir avantatges personals.
Que és pràcticament impossible influir en les grans institucions llunyanes.
Com les que es citen més avall.
Que gastar gaire estona a criticar-les és perdre el temps.
La corrupció, abús de poder o deixadesa de funcions internacional, ens queda del tot fora de l'abast.
Aquest és l'únic camí per a poder generar responsabilitat i millores.
Per coherència he de dir, que en el Cas Rocaviva (l'explico en altres blogs), he fracassat del tot en l'intent que l'administració, s'interessés en resoldre'l i es fes justícia. Desconec del tot els motius i ni tan sols tenen l'amabilitat d'explicar-los. Simplement m'ignoren. Així és com, ja fa deu anys, vaig ser expulsat de casa meva i de l'obra i no hi he pogut tornar. Ni, vist com va tot, cap esperança tinc de poder-ho fer. La meva situació és d'indefensió total i el dany molt gran, a l'obra i a mi mateix.
A la pràctica, els delinqüents han estat premiats i la víctima castigada.
Per més explicacions> Xarxa de blogs> El meu blog> Vandalismes> Testimonis.
CORRUPCIÓ, LOCAL I GLOBAL
Petites, grans o enormes, les corrupcions abunden.
Interpersonals i en l'administració, des dels ajuntaments a la Generalitat, al Gobierno de España, la UE, la ONU, les ONG, l'Església... per tot arreu. Els noticiaris en van plens. Segurament hi ha molts honrats funcionaris que fan correctament la seva feina al servei de la ciutadania. Honor a ells. Però altres, probablement també molts, tenen greus mancances, fonamentades en saber-se una casta superior: ja que, a la piràmide social ells estan per sobre i el ciutadà ras forçosament en depèn. Això facilita la prepotència, la deixadesa de funcions, amiguismes... i corrupcions variades... Solen tenir addicció al poder, als diners, comoditats, luxes i privilegis... coses sagrades, que a tot preu malden per conservar.
*
SABEM
Que petits i grans corruptes, han accedit a un modus vivendi que els hi dóna poder i privilegis. Si convé inventen ocupacions o problemes burocràtics a fi de justificar la pròpia existència. Són una casta que viu arrapada al càrrec... Per conservar-lo es protegeixen els uns als altres aferrissadament.
En les oposicions per entrar de funcionaris, per unes poques places es presenten milers d'aspirants a la casta privilegiada, a la maquinària que fa funcionar-disfuncionar la societat. Una vegada obtingut el lloc, tastada la mel del poder i dels privilegis, tot s'hi val per a conservar-los... i escalar en la jerarquia.
Corrupció, corporativisme, amiguisme, nepotisme... des de temps pretèrits, són segurament un fenomen estructural en la majoria de les societats humanes. L'afluència de candidats àvids ho demostra.
SABEM
Que buròcrates, policies, polítics, jutges... tenen el deure ètic i moral de treballar per al bé comú. Sempre respectant i defensant els drets fonamentals de les persones. Aquesta és la teoria. Tanmateix, és evident que totes les administracions internacionals, nacionals i locals, presenten greus deficiències, que convindria corregir. Cosa infinitament més fàcil de dir que de fer, ja que l'estructura jeràrquica, el corporativisme, i sovint les lleis, fetes a la seva mida, els protegeixen. Com més baixa està una persona en l'escala social, com menys recursos econòmics posseeix, més pateix l'abús i la indefensió.
Abusivament, ens sotmeten a les seves lleis i s'enriqueixen amb les nostres obligacions i necessitats.
EL PODER ES PROTEGEIX, JUSTIFICA, ENCOBREIX I PERDONA A SI MATEIX
És reticent al canvi, obedient als superiors i conservador per naturalesa.
Egoisme-inconsciència-ignorància-violència... avidesa, ambició... ànsia de poder i diner...
Els petits o grans funcionaris que parasiten el cos social, els que fan funcionar estats opressors, els enginyers que dissenyen armes letals, els obrers que les fabriquen. etc... es consideren persones honorables, potser creients i mereixedores "d'anar al cel"... o si més no de gaudir el cel a la terra.
Igualment, els científics al servei d'interessos econòmics variats. Entre ells els que han estat amagant els efectes cancerígens del tabac, amb el resultat d'uns cent milions de morts en cinquanta anys. Tots ells i altres, estan tranquil·lament continuant les seves activitats. En comparació Hitlers, Stalins, Maos, etc, eren angelets, cap d'ells havia matat tanta gent... i continuen venent càncer, disfressat de llibertat.
Són dades de Google, i als noticiaris. Tot està a la vista, igual que els guanys de bancs i multinacionals.
Rics i respectables ciutadans, continuen matant uns vuit milions de persones cada any... i tot tan legal.
Serà per fer-nos-en corresponsables?
UN DO DE DÉU
No es pot obviar que, des dels petits abusadors locals, als grans abusadors i criminals, sovint estan convençuts de tenir raó i justificació humana: "Si aquesta cosa dubtosa o potser horrible no la fes jo, igualment la faria un altre" O justificació divina: "Actuo per delegació de Déu", o en favor de la família, la pàtria, la religió, la ideologia... Segueixo les normes del capitalisme, per tots admeses.
Els més petits també es diuen. "Si endemés tinc seguretat laboral, poca feina, poder sobre els subalterns i classes baixes (que obligadament han de venir a mi), oportunitats de promoció, salari més suculent encara, moltes vacances, precoç i bona jubilació... fantàstic!
Uns i altres, no se senten com el comú dels mortals, sinó part d'una casta superior: "Sóc millor, més intel·ligent, he estudiat més, sóc més hàbil, he guanyat oposicions... mereixo els meus privilegis".
És descoratjadora aquesta faceta humana. No obstant això, convé fer tot el possible per posar llum a tanta foscor... Si ningú s'hagués resistit a la tirania, no hi hauria hagut cap avenç social.
PER TOT AIXÒ, CAL UN GRAN REINICI
EL GRAN RESET
Individual i col·lectiu.
practicar-los comença cada dia en cadascú.
Tant que possible, resistir als abusos del poder, és un deure moral.
Si et trobes en posició de poder, tens el deure moral d'exercir-lo al servei dels altres.
Qui no compleix amb el seu deure moral, funcionari o no, generalment perd la confiança i el respecte dels altres. Això afecta les seves relacions personals i professionals. També causa, conscients o subconscients, sentiments de culpabilitat i remordiments a la persona, especialment si les seves accions han causat perjudici a altres. Tot i que hi ha abundants personalitats psicòpates, que són immunes.
Quan moltes persones no compleixen amb els seus deures morals, especialment si són els que haurien de donar exemple: buròcrates, polítics, policies, jutges, clergues, reis, presidents, papes... els ciutadans perden la confiança en les institucions, amb perilloses conseqüències. Entre elles una degradació creixent de la moral col·lectiva. Aquí es troba l'anomenada civilització occidental, i de retruc altres.
Tot avenç o retrocés en l'àmbit personal, incideix en l'entorn i en la societat.
*
PER TOT AIXÒ I MÉS, CAL UN GRAN REINICI
Individual i col·lectiu.
De grat o per força, per bé o per mal, arribarà.
Corrupció, violència, etc, són resultat de circumstàncies històriques, econòmiques,
socials, religioses?
O és que la naturalesa humana és intrínsecament violenta?
Ni en l'àmbit personal ni en el social els humans estan perpètuament en guerra.
Hi ha exemples de comunitats que han après a resoldre els conflictes pacíficament.
Es tracta de canviar els patrons de corrupció, inconsciència-ignorància-violència...
promocionant l'honradesa, conscienciació, saviesa, pacificació...
DES D'AQUÍ ES LABORA PER REALITZAR LA UTOPIA
Per escampar bones llavors confiant, que tard o d'hora trobin terra fèrtil.
UNA EVIDÈNCIA
En la que cal insistir.
FINS QUE ES REALITZEN
***
Xarxa de blogs> El Govern dels Savis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada